El Castell de la Reina Mora
El castell d'Alcalà o d'Alfàndec de la vall de Marinyén està situat en el terme de Benifairó de la Valldigna, és un dels millors conservats de la Safor i és de visita obligada. Aquest castell és més conegut com castell de la Reina Mora degut a una llegenda que diu que des d'aquest castell es va tirar al precipici una reina mora, va preferir llançar-se amb el seu fill pel barranc abans de veure el seu castell en mans dels cristians.
El castell s'alça uns dos-cents quaranta metres sobre un turó entre els barrancs del Castell i el del Raboser des d'on domina bona part de la Valldigna
És de fundació islàmica, ho confirma la planta poligonal irregular, l'ús de l'encofrat de tabiya amb modulació de colzes musulmans, les incisions en ziga-zaga a les parets de les cisternes i la presència de l'albacar
Les primeres referències històriques les trobem a la crònica del rei Jaume I quan parla de la conquesta de les serres de la Safor i la Valldigna l'any 1240. Posteriorment la crònica de Ramon Muntaner nomena tres castells a la vall d'Alfàndenc
El recinte passarà a ser propietat del monestir de Santa Maria i fou molt important durant la Guerra de la Unió entre Castella i Aragó, quan va servir de refugi als monjos quan la Valldigna va ser envaïa per les tropes castellanes
El castell va viure després varies etapes de reconstrucció. L'abat fra Lope Palací el va reedificar l'any 1442 després d'un terratrèmol i durant el segle XVI va gaudir de noves obres de reedificació i enfortiment davant el perill que representava la pirateria berber i es seues ratzies
El castell es va abandonar al segle XVII després de la batalla de Lepanto i de l'expulsió dels moriscos. L'any 2002 es va declarar Bé d'Interés Cutural.
Està format per dos recintes emmurallats. L'inferior, situat a la falda del turó servia de refugi a la població veïna, s'hi accedia per la Porta de l'Albacar, emmarcada per dos torres hui desaparegudes. Albergava un xicoteta vila d'unes deu o dotze cases.
Tot el conjunt estava envoltat per una muralla d'una longitud de 240 metres i una amplada de metre i mig.
El segon recinte ocupa el cim del turó i forma el castell pròpiament dit. També està envoltat per un muralla i s'hi accedia per una porta enderrocada. Els element millor conservats són la capella, dels segles XIV i XV, coberta per una volta de creueria i mènsules amb la decoració geomètrica, a més de dos finestres d'arc de mig punt amb doble clan
Altres elements són tres aljubs d'aigua, un a la part meridional i dos al nord
El topònim Reina Mora ve per una llegenda que diu que des d'aquest castell es va tirar al precipici una reina mora, va preferir llançar-se amb el seu fill pel barranc sobre el qual està edificada la fortalesa abans de veure el seu castell en mans dels cristians, la reina va morir i el fill es va salvar, també es diu que a voltes se sent la veu del fill pels voltants del castell
El castell s'alça uns dos-cents quaranta metres sobre un turó entre els barrancs del Castell i el del Raboser des d'on domina bona part de la Valldigna
És de fundació islàmica, ho confirma la planta poligonal irregular, l'ús de l'encofrat de tabiya amb modulació de colzes musulmans, les incisions en ziga-zaga a les parets de les cisternes i la presència de l'albacar
Les primeres referències històriques les trobem a la crònica del rei Jaume I quan parla de la conquesta de les serres de la Safor i la Valldigna l'any 1240. Posteriorment la crònica de Ramon Muntaner nomena tres castells a la vall d'Alfàndenc
El recinte passarà a ser propietat del monestir de Santa Maria i fou molt important durant la Guerra de la Unió entre Castella i Aragó, quan va servir de refugi als monjos quan la Valldigna va ser envaïa per les tropes castellanes
El castell va viure després varies etapes de reconstrucció. L'abat fra Lope Palací el va reedificar l'any 1442 després d'un terratrèmol i durant el segle XVI va gaudir de noves obres de reedificació i enfortiment davant el perill que representava la pirateria berber i es seues ratzies
El castell es va abandonar al segle XVII després de la batalla de Lepanto i de l'expulsió dels moriscos. L'any 2002 es va declarar Bé d'Interés Cutural.
Està format per dos recintes emmurallats. L'inferior, situat a la falda del turó servia de refugi a la població veïna, s'hi accedia per la Porta de l'Albacar, emmarcada per dos torres hui desaparegudes. Albergava un xicoteta vila d'unes deu o dotze cases.
Tot el conjunt estava envoltat per una muralla d'una longitud de 240 metres i una amplada de metre i mig.
El segon recinte ocupa el cim del turó i forma el castell pròpiament dit. També està envoltat per un muralla i s'hi accedia per una porta enderrocada. Els element millor conservats són la capella, dels segles XIV i XV, coberta per una volta de creueria i mènsules amb la decoració geomètrica, a més de dos finestres d'arc de mig punt amb doble clan
Altres elements són tres aljubs d'aigua, un a la part meridional i dos al nord
El topònim Reina Mora ve per una llegenda que diu que des d'aquest castell es va tirar al precipici una reina mora, va preferir llançar-se amb el seu fill pel barranc sobre el qual està edificada la fortalesa abans de veure el seu castell en mans dels cristians, la reina va morir i el fill es va salvar, també es diu que a voltes se sent la veu del fill pels voltants del castell
 |
| Plànol del castell. Font: Turisafor |
 |
| Vista aèria del castell |
 |
| Benifairó i Simat des del castell |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada