El castell de la Reina Mora

10/09/2017

Aquesta vegada ens desplacem a Tavernes de la Valldigna per a visitar el castell d'Alcalà o d'Alfàndec de la vall de Marinyén, més conegut com castell de la Reina Mora degut a una llegenda que diu que des d'aquest castell es va tirar al precipici una reina mora, va preferir llançar-se amb el seu fill pel barranc abans de veure el seu castell en mans dels cristians.
Situat en el terme de Benifairó de la Valldigna és un dels millors conservats de la Safor i és de visita obligada.
Anem a fer una bonica ruta circular d'aproximadament onze quilòmetres partint de Tavernes de la Valldigna. Des del mateix poble remuntarem el barranc de Cremades per l'antiga senda de les voltes d'Albaida, aquest sender ens pujarà serpentejant fins a la part alta de la muntanya de l'Ombria deixant-nos molt bones vistes de la Valldigna. Passarem per un parell de pistes forestals i per un repetidor des d'on gaudirem d'unes vistes privilegiades per a finalment, arribar al castell de la Reina Mora. Des del castell tornarem, per camins entre bancals, a Tavernes passant pel Molí del Pla, un antic molí del segle XVII.

L'itinerari:

Tavernes de la Valldigna - Repetidor - Castell de la Reina Mora - Molí del Pla - Tavernes de la Valldigna

Les dades i el perfil de la ruta:

Aparcarem i començarem la ruta al mateix poble de Tavernes, concretament al Passeig de Lepanto. En aquest carrer tindrem un pàrquing on podrem deixar el cotxe sense problemes, des d'ací anirem cap a la dreta buscant la eixida del poble cap al sud i cap a un pont que creuarà el riu Vaca

Per aquest camí anirem poc més d'un quilòmetre entre bancals fins al barranc de Cremades que és on comença la senda. Trobarem algunes pintades al terra que ens marquen el camí a seguir

Quan s'acabe el camí asfaltat a l'esquerra d'una xicoteta caseta de camp naix el sender

A partir d'ací començarem la pujada, una pujada en continu zig-zag que ens anirà deixant unes fantàstiques vistes de Tavernes

La muntanya de les Creus i Tavernes

Per aquesta bonica senda remuntarem el barranc de Cremades i en poc més d'un quilòmetre caminarem planet, aquesta i la pujada que farem després pel repetidor són les dos úniques que farem en tota la ruta

Tavernes i al fons a la dreta Cullera des de la senda del barranc de Cremades

En arribar a la part alta de la muntanya de l'Ombria se'ns presentarà de cara amb les seues inconfusibles antenes el Mondúver

En aquest punt seguint el sender i amb el Mondúver de cara seguirem per l'Ombria fins a empalmar amb una pista

Arribarem a un encreuament on ens trobarem amb senyals de la Ruta dels Monestirs, girarem a la dreta pista amunt direcció a Barx

A la capçalera d'aquesta pista ens creuem amb la pista forestal la Cisterna, moment en el qual anem a mà dreta cap al repetidor. A l'esquerra veurem una fita de pedres que ens marca el camí per senda. Des d'ací fins al castell no hi ha pèrdua, trobarem algunes fites però el sender està molt ben definit, en un poquet més de dos quilòmetres des del repetidor arribarem

En aquest tram de la ruta i fins que comencem a baixar cap al castell anem a gaudir d'un autèntic espectacle paisatgístic cap a tots els costats

Del Mondúver a la Penyalba

El Mondúver i la serra Falconera

El Montgó i la serra de Segària

Cullera i la Mediterrània

La serra de Corbera

Quan la senda comence a baixar ja veurem de cara l'objectiu de la ruta de hui: el castell de la Reina Mora

Molt bones vistes d'una part de la Valldigna, la serra del Toro, Simat i Benifairó

Finalment, en un tres i no res estarem al castell

Aquest castell, anomenat de la Reina Mora o d'Alcalà o d'Alfàndec de la vall de Marinyén s'alça uns dos-cents quaranta metres sobre un turó entre els barrancs del Castell i el del Raboser

És de fundació islàmica, ho confirma la planta poligonal irregular, l'ús de l'encofrat  de tabiya amb modulació de colzes musulmans, les incisions en ziga-zaga a les parets de les cisternes i la presència de l'albacar

Les primeres referències històriques les trobem a la crònica del rei Jaume I quan parla de la conquesta de les serres de la Safor i la Valldigna l'any 1240. Posteriorment la crònica de Ramon Muntaner nomena tres castells a la vall d'Alfàndenc



El recinte passarà a ser propietat del monestir de Santa Maria i fou molt important durant la Guerra de la Unió entre Castella i Aragó, quan va servir de refugi als monjos quan la Valldigna va ser envaïa per les tropes castellanes

El castell va viure després varies etapes de reconstrucció. Lope Palací el va reedificar l'any 1442 després d'un terratrèmol i durant el segle XVI va gaudir de noves obres de reedificació i enfortiment davant el perill que representava la pirateria berber i les seues ratzies.
El castell es va abandonar al segle XVII després de la batalla de Lepanto i de l'expulsió dels moriscos. L'any 2002 es va declarar Bé d'Interés Cutural.

Està format per dos recintes emmurallats. L'inferior, situat a la falda del turó servia de refugi a la població veïna, s'hi accedia per la Porta de l'Albacar, emmarcada per dos torres hui desaparegudes. Albergava un xicoteta vila d'unes deu o dotze cases. Tot el conjunt estava envoltat per una muralla d'una longitud de 240 metres i una amplada de metre i mig.

El segon recinte ocupa el cim del turó i forma el castell pròpiament dit. També està envoltat per un muralla i s'hi accedia per una porta enderrocada. Els element millor conservats són la capella, dels segles XIV i XV, coberta per una volta de creueria i mènsules amb la decoració geomètrica, a més de dos finestres d'arc de mig punt amb doble clan. Altres elements són tres aljubs d'aigua, un a la part meridional i dos al nord

El topònim Reina Mora ve per una llegenda que diu que des d'aquest castell es va tirar al precipici una reina mora, va preferir llançar-se amb el seu fill pel barranc sobre el qual està edificada la fortalesa abans de veure el seu castell en mans dels cristians, la reina va morir i el fill es va salvar, també es diu que a voltes se sent la veu del fill pels voltants del castell

Plànol del castell. Font: Turisafor

Vista aèria del castell

Benifairó i Simat des del castell

Una vegada visitat el castell baixarem per un sender molt ben definit que naix a l'esquerra del castell

Baix del tot trobarem un panell i un senyal, aquest punt és l'inici de la ruta curta de pujada

El castell vist des de la base del turó

A partir d'ací el caminar per muntanya s'ha acabat, tornarem a Tavernes per camins asfaltats i camins entre bancals. Ara, seguirem per asfalt fins al primer encreuament, ací girarem a la dreta per a tornar a desviar-nos a la dreta una poc després per un camí de terra, trobarem marques blaves

Nosaltres vam seguir recte per aquest nou camí sense desviar-nos per cap ramal fins arribar a la carretera a l'alçada del Molí del Pla

El Molí del Pla és un antic molí del segle XVII i un dels quatre molins que va pertànyer al monestir de Santa Maria de Valldigna i va ser restaurat l'any 2013 per l'ajuntament de Tavernes. Situat al costat del riu Vaca és un dels molins hidràulics que conserva pràcticament la tipologia constructiva original.

El Molí Vell és un exemple de la utilització dels recursos naturals. El molí es nodria de les aigües del riu Vaca. Mitjançant una antiga sèquia, es desviava aigua del riu perquè passés pel molí i mitjançant murs de contenció, s'aconseguia crear xicotetes cascades que donaven més força a l'aigua, de manera que encara s'aconseguia una major potència per moure les rodes que trituraven els cereals fins fer-los farina

Des del molí arribarem en aproximadament un quilòmetre i mig a Tavernes, al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!