divendres, 10 de març de 2017

El Castell d'Aixa

08/02/2017

Aquesta vegada ens desplacem a Pedreguer, poble de la Marina Alta amb 7.431 habitants, des d'on farem la ruta del Castell d'Aixa, aquesta ruta rodeja la serra de la Muntanya Gran de Pedreguer i les muntanyes de Beniquasi, l'altura màxima de les quals és el Castell d’Aixa amb 606 metres. És un recorregut circular d'uns quinze quilòmetres on visitarem les restes del Castellet de l'Ocaive i la famosa font d'Aixa, també podrem trobar nombroses construccions rurals: marges de pedra en sec, corrals, casetes i aljubs. Durant bona part d'aquest recorregut gaudirem d'unes fantàstiques vistes de la Marina, és una ruta molt recomanable


L'itinerari

Pedreguer - Castellet de l'Ocaive - Castell d'Aixa - Font d'Aixa - Senda de l'Enric - Pedreguer





La ruta comença al mateix poble de Pedreguer



Al carrer Passatge podrem aparcar el cotxe


Anirem cap amunt buscant els primers senyals i el panell, la ruta està molt ben senyalitzada, és una de les rutes millor senyalitzades que hem fet mai. Té múltiples variants i haurem de tindre clar cap a on anem i la variant que realitzarem.
El nostre objectiu és anar al Castell d'Aixa passant primer pel Castellet de l'Ocaive, una vegada al Castell d'Aixa baixarem per l'altra part buscant la Font d'Aixa i tornarem passant per la Senda de l'Enric


En els primers metres de recorregut el sender s'endinsa en el bonic barranc dels Pouets, a trams amb senda empedrada


Al poc de temps ens apareix un encreuament  de camins, seguim a la dreta per les marques de PR, a l'esquerra és sender local, que com ja veurem, nosaltres el gastarem per a tornar


En uns minuts ens toparem amb un altre encreuament de camins


En aquest punt tenim un panell informatiu, més senyals i el Cor de l'Enric. El Cor de l'Enric és una inscripció a la roca feta al 2004 en memòria de qui va ser president del Centre Excursionista Pedreguer durant quasi 32 anys. El sender local que tenim a mà esquerra també porta el seu nom. El 23 de maig de 2004 s'inaugurà tant la Senda Local Enric Poch com la pedra “El Cor de l’Enric”


El panell informatiu ens parla de "Els Pouets", és la partida de Pedreguer situada en la muntanya per la qual estem caminant i el nom fa referència a la gran quantitat de pous d'aigua i aljubs que hi ha per aquesta zona. El senyal que nosaltres seguirem ens marca el camí cap al Castellet de l'Ocaive i el Castell d'Aixa


Ara anirem barranc amunt, l'ascensió és contínua però no té complicacions, als pocs metres deixarem a mà dreta el sender local que marca direcció  "Cementeri dels burros". Pel camí ens trobem amb multitud de marges de pedra en sec. Les vistes comencen a ser cada vegada més interessants, comencem a veure la Mediterrània


Com era d'esperar arribarem a un altre encreuament senyalitzat, nosaltres anirem en direcció Castellet de l'Ocaive


Per aquesta zona el senders segueix remuntant el barranc, passarem per més marges de pedra en sec i per edificacions en desús, diferents corrals o cases en ruïnes. Les vistes s'ampliaran molt més, deixant entreveure la serra de Segària i el Montgó

El Montgó
Una vegada ja hem eixit totalment del barranc i ja en espai obert passarem al costat d'una xicoteta casa, aquesta sembla que si està en ús, i ens trobem amb l'encreuament que porta cap al Castellet de l'Ocaive. És una visita opcional, ja que, el camí és d'anada i tornada, seran aproximadament uns tres quilòmetres entre anar i tornar. Com veiem els senyals ací han patit algun problema


Seguim el senyal a terra que diu "Castellet", si no hagués senyal hem d'anar recte, el sender baixarà un poquet i veurem un corral, un aljub i més marges de pedra en sec, per ací és


Seguirem la senda sense cap problema fins arribar a un important descens, per la qual cosa cal prendre-s'ho amb calma perquè després vindrà la pujada, aquest tram i el final de pujada al Castell d'Aixa seran dels més dur de la ruta. Tant a partir d'ací com al Castellet gaudirem d'unes espectaculars vistes, ja les veurem després
La baixada ens deixarà en una espècie de coll, girarem a mà esquerra ja amb el Castellet a la vista


Seguint la senda en un tres i no res arribarem al Castellet de l'Ocaive

La serra de Segària i el Castellet de l'Ocaive il·luminat pel sol


El Castellet està localitzat a la partida del mateix nom, a prop de l'entrada de la vall que forma el barranc Bo. La penya on s'ubica presenta una impressionant paret vertical en la cara oest i nord. Al sud i a l'est trobem un vessant d'inclinació moderada i forta. L'estratègica situació geogràfica i la fàcil defensa han fet que haja estat triat per a viure al llarg de la història, però les restes arqueològiques més importants corresponen al castell medieval




El castell es localitza en la part més alta del penyal. Està format per una torre de planta rectangular amb un contrafort atalussat sobre el cingle. La torre tenia almenys un altre pis superior. A migdia, en una cota més baixa, trobem un altra dependència de planta lleugerament trapezoïdal que conserva l'arrancada d'una volta rebaixada que cobria l'estança. La volta està realitzada amb carreus de pedra tosca. Sembla que es tractava d'un magatzem ja que, en el racó sud-est, sobre el paviment de l'habitació, hi ha un forat més o menys circular que s'interpreta com l'emplaçament d'una alfàbia





En l'exterior d'aquestes estructures s'estén un replà delimitat per murs construïts sobre el mateix cingle. En la cara sud, la més accessible, envoltant aquest conjunt d'estructures, s'observa un altre mur que tancava una mena de recinte superior. D'aquest sols queda el basament i escasses restes emmascarades per l'abancalament del segle XIX


En un nivell inferior, cap a llevant, i a uns vint metres per davall de la torre, trobem un aljub de planta rectangular i grans dimensions. Aquesta estructura està realitzada amb tàpies de terra, morter i blocs de pedra. En l'interior presenta un morter hidràulic rogenc típic de l'època andalusina, fins i tot conserva les marques del palustre en els enlluïts de les parets. En èpoques de plitja encara manté l'aigua embassada

Alguns autors fan referència a les distintes tècniques constructives emprades i la relació amb una cronologia diferenciada. Les estructures de la part superior, com són la torre o l'habitació annexa, tenen una datació feudal (segona meitat del segle XIII-segle XIV) i es distingeixen de l'aljub inferior que se situa en època andalusina (segle XII-primera meitat del segle XIII). Aquestes cronologies es confirmen amb les ceràmiques aparegudes al castell


El castell de l'Ocaive controlava la vall que s'estén als seus peus. La vall de la Llosa és una via important en època romana  i continuarà sent-ho en la medieval. Aquest camí, posava en comunicació Dénia amb les terres del sud.
A més, el castell dominava un territori on se situaven les alqueries medieval de Pedreguer, Benimarmut, Carraca, Canelles i Gorgo; també li corresponia el Rahal Abenaxoch. El terme del castell de l'Ocaive, exceptuant les terres de l'alqueria de Gorgo i, possiblement, les de Rahal Abenaxoch, és l'origen actual del terme municipal de Pedreguer

Com era d'esperar des del castell tindrem molt bones vistes

La "vall" que s'estén des de la serra de Segària fins al Montgó
La serra de Segària
Al fons apareix el Mondúver
Tornarem per on hem vingut i ara ens tocarà fer la bona pujada, ens farà suar un poquet, és força pronunciada


Arribarem de nou a l'encreuament i continuarem la ruta, aquesta vegada el següent objectiu ja és el cim. Des d'aquest encreuament fins al cim del Castell d'Aixa ens quedaran per recórrer entre tres i tres quilòmetres i mig, anirem en un molt còmode i suau ascens.
Passarem per un encreuament senyalitzat, seguim recte cap al Castell d'Aixa, també passarem per diferents corrals i bancals de pedra en sec.
Començarem a tindre molt bones vistes de Bèrnia, Oltà i el Penyal d'Ifac, deixant a la nostra esquena el Montgó, també apareix per aquest vessant, de nou, la serra de Segària i el Mondúver

Ametllers en flor, la serra d'Oltà i la de Bèrnia
El Montgó i la serra de Segària
En un tres i no res ens apareixerà davant el Castell d'Aixa, el nostre següent objectiu


Arribarem a una espècie de coll que forma el barranc i veurem un nou pal, en aquest cas sense senyals, té una a terra, hem de seguir per on ens marca, cap a l'esquerra i de seguida a la dreta

Seguirem la senda fins arribar a un pou d'aigua, moment en el qual trenquem cap a l'esquerra i comencem la pujada final


La senda, a trams empinada, ens conduirà en uns quatre-cents metres al cim


Vistes fantàstiques. Des del Montgó fins al Penyal d'Ifac, passant pel Puig de la Llorença. La serra de Bèrnia, el Cau, el Cavall Verd, el Carrascar i el Coll de Rates, cap al nord la serra de Segària, la Safor, el Mondúver i la costa valenciana.
Darrere del vèrtex geodèsic podem veure les restes del castell d'Aixa, està en ruïnes i només s'aprecien algunes restes dels seus basaments i muralles


Després de contemplar les vistes i descansar ací dalt baixarem a l'altre costat per un sender pedregós que ens deixarà al coll que hi ha entre el Castell d'Aixa i el Tossal Gran


En aplegar al coll girarem a l'esquerra per una nova senda fins a les Penyes Blanques, fantàstiques vistes del barranc i el Montgó


Arribarem a un encreuament de camins, aquesta vegada sense senyalitzar. Per a seguir amb el nostre recorregut anirem cap a l'esquerra, per ací la senda baixa fins al llit del barranc


En aquest primer tram passarem literalment entre les roques, per a posteriorment baixar, baixar i baixar fins arribar a una casa en ruïnes, un parell de senyals i finalment arribar a la Font d'Aixa


La Font d'Aixa, situada a la partida del mateix nom és un brollador que ompli una gran bassa localitzada en el terme de Pedreguer. Les terres d'aquesta zona devien correspondre a les del Rahal Abenaxoch. Un rahal o rafal és una casa de camp amb un tros de terra

La població medieval estava relacionada amb l'existència del brollador de la font d'Aixa. El cabal de la font és abundant i s'aprofitava recollint l'aigua en una bassa que servirà per a regar
L'horta es realitzava sobre un terreny de regadiu on generalment es conreaven verdures, llegums i arbres fruiters. En els segles XIX i XX era habitual el cultiu de la ceba, la creïlla i el llegums. En aquesta època , hi havia nombroses cases de camp i dos terrisseries en la partida de la Font d'Aixa. Les teuleres es disposen a l'esquerra, a prop del camí que baixa fins al riu. Encara es poden observar algunes estructures, com un forn i les restes d'un taller

En passar la font empalmarem amb una pista asfaltada i als pocs metres ens apareixerà un altre senyal, continuarem cap a l'esquerra en direcció "Pedreguer per Aspres"


Per ací ens espera una bona pujada per pista amb molt bones vistes del Castell d'Aixa, les millors de la ruta. Passarem per una casa de camp amb el seu aljub i començarem a caminar per senda per una zona afectada pels incendis

Vistes del Castell d'Aixa

Seguirem en ascens passant entre bancals fins arribar a una altra pista asfaltada amb un altre senyal, ens desviem de nou a l'esquerra, aquesta vegada cap a "Pedreguer Pouets". 


Per ací ens creuarem amb un altre senyal, nosaltres ara sempre en direcció Pedreguer. En arribar a una zona de casetes de camp abandonarem la pista per a tornar a caminar per sender, en tot moment està ben senyalitzat


En uns sis-cents metres aproximadament des de que vam abandonar la pista ens apareix a mà dreta, ben visible, la senyal de la Senda de l'Enric, ara si que l'agafem. En aquest tram haurem de seguir marques blanques i verdes de sender local, també tindrem fites de pedres. La senda puja per un xicotet tossal per a després anar baixant en ziga-zagues cap al barranc


En un punt d'aquesta baixada s'obrin dos possibilitats, seguir recte cap al Cor de l'Enric i el panell dels Pouets o trencar a la dreta, nosaltres vam prendre aquesta segona opció la qual en un parell de ziga-zagues més ens deixarà en un dels encreuaments que vam descartar al principi de la ruta


Des d'aquest encreuament només ens queda desfer un xicotet tram de camí per arribar al cotxe i al final de la ruta de hui.

Salut i bon camí!!

La ruta en wikiloc


Powered by Wikiloc

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada